Sabem algunes coses sobre la comunicació com per exemple que existeix la comunicació verbal i la no verbal. Us preguntareu que hi té a veure això amb la violència infantil, doncs molt, està totalment relacionat.
Poques vegades s’ha parlat de la real relació entre la comunicació i la violència. Si aquests pares que agredeixen els seus fills tinguessin les eines per parlar i dialogar, per demostrar amb els gestos i expressions el que senten cap a aquests infants no els faria falta recórrer a la violència.
Moltes vegades, els pares, no tenen recursos suficients com per parlar amb els seus fills, entendre que els passa, fer-los entendre que han fet malament o que han fet bé, sovint, si un infant fa quelcom malament fet se’l castiga físicament, una part d’aquesta violència infantil es deu a l’escassetat de comunicació entre l’infant i l’adult. Hem d’ensenyar als pares a parlar, a comunicar, a expressar-se, els hem d’ensenyar a controlar el que senten. La comunicació verbal és important tenir-la controlada perquè hem de saber explicar d’una manera adequada als fills el que han fet malament o el que han fet bé, hem d’aprendre a dir les coses.
Però no només hem de saber comunicar oralment, saber expressar-nos a més, també hem de controlar i tenir molt en comte la comunicació no verbal. Aquella que es basa en les expressions facials i del cos que ajuden a expressar el que realment sentim. Hem de demostrar no-verbalment als nostres fills que estem per ells, que ens importen.
Moltes famílies on es dona una situació de violència infantil, no només manquen de comunicació verbal, de no saber dir les coses d’una altra manera que agredint, sinó que també els manca la comunicació no verbal, els petits gestos que fan que ens sentim bé, que els infants sentin que ens importen.
El pitjor d’aquesta manca de comunicació, o si més no, d’aquest tipus de comunicació basada en els crits i les agressions és que els infants fan tot el que veuen en els adults.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarHola Núria!! Estic totalment d’acord amb el que dius en aquesta publicació. És super important la comunicació entre els pares i els fills, vaja, crec que és bàsic. Però és que crec que la comunicació és bàsica per qualsevol relació.
ResponderEliminarÉs veritat que molts pares haurien d’aprendre a comunicar-se amb els fills parlant i no fer-ho de forma violenta. Però també afegiria que és molt important per nosaltres com a futurs educadors que sapiguem entendre i llegir la comunicació no verbal dels infants quan pateixen maltractament, ja que, crec que hi ha pocs casos en els que ho expressin verbalment. Tot i així crec que és més important la comunicació que deies tu perquè és una manera de prevenir la violència infantil.
No sabia de l'existència d'aquesta película, aviam si un dia d'aquests la puc mirar i et comento què m'ha semblat.
En aquesta entrada ens fas ressò de la comunicació verbal i no verbal dels pares cap als fills. Aquest és un punt molt fàcil de detectar quan aquests fets és produeixen, però alhora és molt difícil de poder canviar la forma d’actuar d’alguns pares, m’explico millor.
ResponderEliminarHem de considerar que moltes vegades els pares tracten als seus fills igual que els han tractat a ells, per això, moltes vegades la violència , ja sigui infantil, de gènere o de qualsevol tipus , passa, per desgràcia, de pares a fills. Per aquest motiu fer que els pares canviïn la seva forma d’actuar i d’educar als seus fills no n’hi ha prou en ensenyar-los a realitzar una bona comunicació, sinó el que hauríem de fer es tornar-los a socialitzar dins d’un context on imperi la raó, la comunicació i el sentit comú, eliminant qualsevol acte o costum anterior